martes, 1 de julio de 2008

El final del dia...


...


I arriba aquell punt on xoquen la muntanya i els últims raigs de sol, els núvols passen a color crema mentre els meus ulls es queden atrapats per la viva imatge; No hi ha tons més càlids, més bells que els d'una posta de sol. Colors que expressen la fi d’una manera molt dolça, un acabament suau, delicat, precís, un moment especial del qual en pots gaudir en companyia o sol. El millor de tot, però, és que saps que podràs veure’l una i altre vegada, sempre que vulguis a les acaballes del dia, serà allà esperant-te.

Després arriba la nit, la reina de la foscor, amiga i enemiga, on hi conviuen la por i el plaer... La nit és per desitjar-la: Bona nit. En teoria per dormir, tot i que és quan millor pots alleujar les teves ànsies festives. La nit t'omple de moments, "Recordes aquella nit?" És distreta: ens regala milers de llumetes i precioses brillen per tu. Brillen i et fan volar, és el punt de trobada dels amants, i es que diuen que estimar-se no és simplement mirar-se mútuament sinó mirar en la mateixa direcció.



Molt bona nit... siguis on siguis, busquis on busquis, em trobaràs allà, contemplant les pampallugues entre l’obscuritat...







mentre et dic a cau d'orella, molt Bona nit.

No hay comentarios: