miércoles, 14 de mayo de 2008

Axiiiis!

Va haver-hi una època en què esternudava més sovint. Esternuts petits, suaus, graciosos. D'aquells que fins i tot et fan sentir alleujada. Últimament en canvi, ja quasi bé no esternudo mai d'aquesta manera; ara són d’aquells que mai venen sols, tristos i pesats.

Vaig sentir fa temps que quan esternudaves era conseqüència del simple fet que algú pensava en tu en aquell precís moment. I a vegades, quan esternudo, em pregunto fins a quin punt és cert això que es diu. Fins i tot existeix una petita esperança creient que el meu "axis" ha estat intencionat per algú que espero.
Però aquesta minúscula fantastia reposa sota l'ombra de la fermesa de l'afirmació que és culpa de la maleïda pols. Encara que estaria bé que hi hagués un ximple que de tant en tant penses en mi i jo pogués tenir-ne la prova amb un d'aquest eixebuiros petits i discrets. Però em sembla que són coses poc probables, la vida no està feta per supersticions d'aquest tipus.



(Incís)

Tinc ganes de que sigui corpus, per veure els carrers plens flors i menjar-me un gelat amb tota la tranquilitat i pau del món a la plaça de Can Dachs amb un vestit de diumenge. Tinc ganes de que s'acabi d'una vegada aquest terrible segon de batxillerat, tinc moltes ganes de començar una nova etapa i obrir nous camins. Tinc ganes de començar de zero.





Some people live for the fortune
Some people live just for the fame
Some people live for the power, yeah
Some people live just to play the game
Some people think that the physical things
Define what's within
And I've been there before
But that life's a bore
So full of the superficial

[Chorus:]
Some people want it all
But I don't want nothing at all
If it ain't you baby
If I ain't got you baby
Some people want diamond rings
Some just want everything
But everything means nothing
If I ain't got you, Yeah

Some people search for a fountain
That promises forever young
Some people need three dozen roses
And that's the only way to prove you love them
Hand me the world on a silver platter
And what good would it be
With no one to share
With no one who truly cares for me

[Chorus:]
Some people want it all
But I don't want nothing at all
If it ain't you baby
If I ain't got you baby
Some people want diamond rings
Some just want everything
But everything means nothing
If I ain't got you, you, you
Some people want it all
But I don't want nothing at all
If it ain't you baby
If I ain't got you baby
Some people want diamond rings
Some just want everything
But everything means nothing
If I ain't got you, yeah


If I ain't got you with me baby
So nothing in this whole wide world don't mean a thing
If I ain't got you with me baby


Com m'agrada cantar-la... Tot significa res si no et tinc a tu...

lunes, 12 de mayo de 2008

Se alquila

Cajas de cartón, cinta aislante, olor a mueble vacío... Envuelve el alma recordándole que todo es pasado. Pasado que se lanza en el contenedor verde en forma de copas de cristal. Libros con olor a pasado, libretas apenas con ningún escrito y de hojas amarillentas. Vestidos, los que viste en alguna fotografía que duerme en lo hondo de un cajón. Cuentos, los leídos y los que sólo te gustaba ver los dibujitos. Papel de envolver, de coser. Alambre, tijeras, una escoba que barre el pasado. Licor cuarenta y tres para los dulces de otoño, desahuciado entre los agujeritos del grifo y todavía conservando olor a infancia de pastelitos y tardes de deberes con televisor incluido. Una mesa dónde tantas navidades había reposado el mantel con servilletas a juego y un sofá que se cubría de capas de ropa desteñida, se dejan caer ahora sin alma, sin vida, no hay nada en ellos pues ya no estarán en el lugar donde se les caracterizaba como tales. Al levantar la vista de la gravilla y ver las escaleras, he soñado que lo veía una vez más bajar después que yo tocara el timbre ansiosamente, o sin ganas; muy pocas veces me apetecía estar ahí, lo reconozco, pero por unos instantes he querido volver a creer que me abría la puerta con esos ojitos de paz, ojitos de días de otoño, invierno, de tardes de niñez.

Por ahora, presente, cambio, y ella es mi querida, y siempre será la casa de la estación, pensaré que el balcón de flores sigue siendo el más chillón cuando pase por delante, quizá ya no haya flores. Pero siempre será el numero once, siempre enviaré una postal des de mi corazón, como fue tradición en algún t
iempo pasado.