viernes, 27 de junio de 2008

Requiem for a dream

Et consumeix i t’esgota, t’impedeix respirar. Comences a creure en la crueltat de l’esser humà, i els teus ulls veuen com la foscor dels tènues records s’aproxima, t’escanya i se t’enduu. No vols tornar a ser el mateix, i no vols ser tan dèbil ni estúpid per seguir creient en que tot millorarà. Però el temps és l'únic que juga amb la sort. On són totes les hores que has fet servir en dir que canviaries? On son totes les paraules que et juraven canviar? On son les espurnes de felicitat que arrossega la pròpia innocència?

Els somnis moren, les il·lusions se’n van. De tot s’apodera un final. No és res més que misèria humana, tristes llavors de soledat, cançons de nostàlgia, rosaris d'indiferència.





[Una pel·lícula d’imatges molt dures, però d’un fort missatge. La felicitat instantània pot ser l'infern a llarg termini...]

No hi caiguis...

miércoles, 11 de junio de 2008

Días grises

[Les veo merodear en la habitación, negros, sin alma. Me producen cierto asco pero a la vez amarga admiración, están por todas partes, avanzan lentamente moviendo a gran velocidad sus extremidades. El otro día cogí un papel y deposité uno de estos negros gusanos en él para apartarlo de mi camino; no era el primero, y si fuera un bicho menos crujiente y asqueroso lo pisaría. Aunque sean inofensivos, les miro de reojo como si tuviera miedo a la reacción talvez violenta que pudiese provocarles mi mirada despectiva. Sin embargo, continúan pacíficamente su camino y simplemente me molesta su agobiante presencia. ¿Por qué habrán aumentado en número esta primavera? Tal vez, porque se han acomodado a los días grises que últimamente gobiernan nuestra ajetreada vida. Estaría más que bien devolverle su típico papel a Junio y que nos refrescase la memoria con sus dulces mañanas y soleadas tardes. Echo de menos aquello de salir de casa sin jersey, lo de acabar el día sin pensar por qué hará tanto frío y por qué no para de llover...


La lluvia es pegadiza al estado de ánimo, abraza sus alegrías convirtiéndolas en tristes y monótonas horas. Ya mis oídos sólo oyen gotas caer por todas partes. No me apetece hacer nada e inmóvil me quedo embobada viendo por la ventana como algunos planes sencillos pero de lo más tentadores se van cantando bajo la lluvia...]




Demà últim dia de selectivitat, desitjeu-me sort, la necessitaré!




"We can forget the world with a little of music, sound of kisses and enjoying the moment. I need to come back there, where everything doesn't care so much, where I met you, my real dream"

lunes, 2 de junio de 2008

Lost and Delirious

“Make me a willow cabin at your gate,

And call upon my soul within the house;

Write loyal cantons of contemned love,

And sing them loud even in the dead of night;

Halloo your name to the reverberate hills,

And make the babbling gossip of the air

Cry out 'Olivia!' O, you should not rest

Between the elements of air and earth,

But you should pity me.”

Shakespeare. “Twelfth Night”, Act I Scene V.




¿Alguna vez has tenido mucha sed, abres una botella de leche, dejas que se derrame en la boca y está, agria?


[L'amor ens pot perdre, delirar o embogir, ens pot fer arribar a canviar de tal manera que tot sembli completament absurd i insignificant, agonia, solitud, un drama dels millors que he vist.
M'ha deixat força sorpresa la veritat. Una pel·lícula que recomano. Que et fa veure que l'amor no té sexe, t'enamores de la persona la qual els teus ulls i el teu cor han escollit. Però fins a quin punt es poden trencar les esperances? Tot és efímer... No hi ha res per sempre i a vegades la solució no comporta un final feliç.]


**Estima, estima i oblida't del que diguin els altres. Enamora't i creix, no tinguis por, no s'ha de tenir por d'estimar, no s'ha de tenir por per res que creguis que valgui la pena. Si no ho fas, potser un dia te'n adonaràs que temps enrere era el moment que vas deixar escapar, el tenies a les mans com una ploma; lleugera, suau, delicada i va volar...





"Todas dais falsas ideas convencionales porque el amor, es. Y no hay nada en absoluto que puedas hacer para que desaparezca porque estamos aquí por eso. Es el punto más alto. Y una vez estamos ahí arriba, mirando hacia abajo a los demás, sigues ahí siempre. Porque si te movieras, te caerías. te caerías."