lunes, 4 de octubre de 2010

Una època que em porta bons records

4 d'ocutbre. Les fulles encara no han caigut massa, i el temps de tardor ja hauria de ser aquí. Aquella tardor de moniatos i castanyes a la vora del foc. De llevar-se d'hora un dissabte al mati i anar a buscar bolets. És temps de planejar viatges, i moments, és temps de reunir-se amb els qui més estimes i parlar; sense necessariament haver de fer res, simplement gaudir del plaer que provoca una bona companyia.

M'agrada la tardor, ara mateix més que mai. M'agrada perquè la construeixo a partir de records, records molt càlids i divertits que passàven en aquesta època.

M'ha vingut al cap, aquelles reunions de comissió de festes a l'institut, quan preparàvem la tarda de pel·lícules de terror per "Halloween". Ja sé que no és gens català, però és una tradició americana ben divertida i seria genial que aquí també es fes. A Catalunya tenim els panellets i les castanyes, però a part d'això, activitats pel dia de la castanyada n'hi ha poques, per no dir cap... El cas és que a l'institut veníem entrades per veure pel·lícules de terror als alumnes, i sempre era el mateix ritual que esperava amb il·lusió. Recordo especialment l'any en que la Júlia va fer 15 anys, que justament coincidia amb el dia de la projecció de les pel·lícules. La Garbiñe i jo li vam comprar un mocador lila, una colonieta de tub, i una targeteta amb una papallona dibuixada on hi vam escriure el típic que es diu en aquestes ocasions. Va ser un gran dia. Un altre any vaig anar a veure "Scary Movie 3" a la biblioteca, i vam riure bastant (sempre que la veig ric bastant, sobretot si estic amb la Júlia). Em sembla que a 2n d'ESO vaig veure "The Ring", i vaig estar unes quantes nits amb dificultats per aclucar els ulls... El primer any havia d'anar a veure "Los Otros" però em vaig posar malalta... i aquella tarda vaig haver de quedar-me a casa els avis, dins del llit passant una bona febrada. Em sembla que va ser a 4rt d'ESO quan vaig veure "Battle Royale" i recordo que em impactar molt; va ser a la sala d'actes i crec que era la millor pel·lícula que havia vist en les festes de Halloween a l'Institut. Quan va arribar primer de Batxillerat, va ser el curs on els alumnes veniem crispetes per recol·lectar diners pel viatge de final de curs a Itàlia. En aquest últim any que em vaig apuntar a la tradició de les pel·licules, vaig veure "Psicosis", un clàssic que no em va decepcionar.

Potser gràcies a aquesta experiència recordo la tardor amb molta tendresa; no pel fet de veure pel·lícules de por, sino per l'ambient que es respirava aquells dies a l'institut: vendre entrades, comprar crispetes, la comissió de festes, la tarda en què les projectàven a l'Institut... No ho sé per mi era perfecte. D'altra banda la tardor em porta altres records de fa menys temps, un o dos anys. Com per exemple anar a collir bolets, organitzar i celebrar l'aniversari del Jordi, anar a can Viver la nit de la castanyada o Halloween, el viatge a Aachen per visitar en Ramonet, els inicis de Llums de la ciutat...

A partir de les meves històries, haig de reafirmar que tinc moltes ganes de viure aquesta tardor, perquè tot just, acaba de començar.




miércoles, 29 de septiembre de 2010

29 S

Miro el rellotge mentre em rasco el cap. Suspiro, perquè falten tres quarts d'hora. Aquest temps perquè acabi la classe, i és aborridissim esperar quan una vol que passi el temps ràpid. Ostres, ara m'ha vingut al cap que tenim una pressa inexplicable per tot... Quan vaig amb cotxe sempre condueixo nerviosa i em molesten els conductors lents. A vegades arribo tard i a vegades no, però m'agrada correr. Es com si malgastés minuts, minuts que podria emplear en altres coses.

Avui 29 de setembre hi ha hagut vaga general a "tot" el païs. Els sindicats protestàven contra la reforma laboral, i han impulsat piquets "informatius" perquè la gent prengués consciència de la situació prècaria dels treballadors. Però jo he tingut més aviat la sensació de presenciar un gran carnaval. Un poti poti de gent amunt i avall, carres bruts i tallats com si hi hagues hagut una guerra... Gent borratxa, gent perduda (sobretot turistes) gent porca que pixava per alla on li venia de gust (fins i tot noiees!), gent empanada que anava a fer merder sense saber perquè... No ho sé... M'ha semblat una cosa extranya: una barreja dels furgons antiavalots, dispars a l'aire, contenidors que han sortit a ballar involuntàriament als carrers, un cotxe cremat... Penso que tot això hi pintava ben poc, i només ha aconseguit crear un caos estrany i sense fins, que rebaixa als treballadors a una colla de catetos esbojarrats. Ja sé que paguen justos per pecadors, perquè hi ha gent que ha fet una vaga pacífica i intel·ligent, però el resultat ha estat confús... Almenys des de la meva perspectiva...

Bona retornada al blog!