lunes, 4 de octubre de 2010

Una època que em porta bons records

4 d'ocutbre. Les fulles encara no han caigut massa, i el temps de tardor ja hauria de ser aquí. Aquella tardor de moniatos i castanyes a la vora del foc. De llevar-se d'hora un dissabte al mati i anar a buscar bolets. És temps de planejar viatges, i moments, és temps de reunir-se amb els qui més estimes i parlar; sense necessariament haver de fer res, simplement gaudir del plaer que provoca una bona companyia.

M'agrada la tardor, ara mateix més que mai. M'agrada perquè la construeixo a partir de records, records molt càlids i divertits que passàven en aquesta època.

M'ha vingut al cap, aquelles reunions de comissió de festes a l'institut, quan preparàvem la tarda de pel·lícules de terror per "Halloween". Ja sé que no és gens català, però és una tradició americana ben divertida i seria genial que aquí també es fes. A Catalunya tenim els panellets i les castanyes, però a part d'això, activitats pel dia de la castanyada n'hi ha poques, per no dir cap... El cas és que a l'institut veníem entrades per veure pel·lícules de terror als alumnes, i sempre era el mateix ritual que esperava amb il·lusió. Recordo especialment l'any en que la Júlia va fer 15 anys, que justament coincidia amb el dia de la projecció de les pel·lícules. La Garbiñe i jo li vam comprar un mocador lila, una colonieta de tub, i una targeteta amb una papallona dibuixada on hi vam escriure el típic que es diu en aquestes ocasions. Va ser un gran dia. Un altre any vaig anar a veure "Scary Movie 3" a la biblioteca, i vam riure bastant (sempre que la veig ric bastant, sobretot si estic amb la Júlia). Em sembla que a 2n d'ESO vaig veure "The Ring", i vaig estar unes quantes nits amb dificultats per aclucar els ulls... El primer any havia d'anar a veure "Los Otros" però em vaig posar malalta... i aquella tarda vaig haver de quedar-me a casa els avis, dins del llit passant una bona febrada. Em sembla que va ser a 4rt d'ESO quan vaig veure "Battle Royale" i recordo que em impactar molt; va ser a la sala d'actes i crec que era la millor pel·lícula que havia vist en les festes de Halloween a l'Institut. Quan va arribar primer de Batxillerat, va ser el curs on els alumnes veniem crispetes per recol·lectar diners pel viatge de final de curs a Itàlia. En aquest últim any que em vaig apuntar a la tradició de les pel·licules, vaig veure "Psicosis", un clàssic que no em va decepcionar.

Potser gràcies a aquesta experiència recordo la tardor amb molta tendresa; no pel fet de veure pel·lícules de por, sino per l'ambient que es respirava aquells dies a l'institut: vendre entrades, comprar crispetes, la comissió de festes, la tarda en què les projectàven a l'Institut... No ho sé per mi era perfecte. D'altra banda la tardor em porta altres records de fa menys temps, un o dos anys. Com per exemple anar a collir bolets, organitzar i celebrar l'aniversari del Jordi, anar a can Viver la nit de la castanyada o Halloween, el viatge a Aachen per visitar en Ramonet, els inicis de Llums de la ciutat...

A partir de les meves històries, haig de reafirmar que tinc moltes ganes de viure aquesta tardor, perquè tot just, acaba de començar.




2 comentarios:

Wostin dijo...

Dolços records, no hi ha millor tresor. A mi m'agrada l'inici de la tardor, ara que mica en mica fa més fred i hi ha llum... per que d'aquí a uns des ja es tornarà gradualmet massa fosca, freda, misteriosa...

M'agrada veure que tornes a estar en actiu. Una abraçada ;)

Anónimo dijo...

Marteta!
Així m'agrada, que escriguis i que em facis recordar aquests magnífics temps que vam passar juntes... Ja no m'enrecordava del mocador lila! :)
M'agrada que tornis a escriure i a publicar-ho. És el teu racó particular on tu i només tu hi pots escriure, i ningú t'ho modificarà.
Reina, sé que estàs passant per un moment una mica difícil.. L'amor ens fa perdre el cap a tots... Però saps que també és la cosa que ens pot arribar a fer més feliços, i aquesta és la seva gràcia.
No et desanimis, sé que pots aconseguir tot allò que et proposis en aquesta vida. Si vols una cosa, lluita per ella.
Si no torna, per difícil que sigui, pensa que és el que ha de ser. A la vida hi ha punts i finals per començar noves històries. Si a vegades no ens sembla bé que s'acabi alguna cosa que estem vivint, positivitza't i pensa que serà l'inici d'un nou món, una nova vida.
Per molt que et canvii la vida, saps que a mi sempre m'hi tindràs per compartir-ho.
Fes-me cas, lluita pel què vols. Una bona manera seria escrivint-li; saps que se't dóna bé i que és com millor et pots arribar a expressar. Fes-ho! ;)
T'estimo*

Júlia