La importància de dir-se Marta

Sort que tenim un nom. Us imagineu algú dient: -Eh riure, vine cap aquí!- Seria del tot absurd... i molt estressant! Tothom s’identifica amb el seu nom, i sempre és el primer que et pregunten en una discoteca, si t’interessa, el dones correctament, i si per el contrari prefereixes passar del tio o tia, t’inventes un nom, per si de cas. És una tonteria, perquè ja veus què pot fer algú amb un simple nom, no pot pas falsificar cap document... Però sentim que donar el nostre nom requereix una mínima confiança. Ja que perdem un xic d’identitat si anem "donant" la nostra forma d’identificació. Home, és que de fet, ningú et pregunta el cognom primer, això només es deixa per a inscripcions i documents. No m’agradaria pas que algú em digues Roma, i quan algú m’ho diu, sento que no em coneix. Això ho feien els professors d’abans, i realment és força angoixant, és marcar un marge considerable entre persona i persona.

Jo em dic Marta, my name is Marta, io m' chiamo Marta, Je m'appelle Marta... diga-ho com vulguis... la qüestió és que si em vols cridar em dius Marta i punt. De més petita, hauria volgut tenir un nom que permetés un "mote" em fan gracia aquest noms que els pots donar varies formes. Com ara d'Elisabeth, Eli o Beth, de Georgina Geor o Gina. Però Marta, ja em direu quin mote se’n pot extreure... La meva mare sovint em comenta que em va posar així perquè al dir-se ella Immaculada concepció, mai se sentia del tot identificada ja que li poden dir Imma (L’habitual és clar) Concepció, Conxita, o altres... Sort que no se’ls acudeix afegir Culada a la llista de possibilitats... El cas és que per a la seva nena volia un nom breu, femení, fàcil i català... Sona perfecte i tot eh dir-se Marta?

Jo al principi pensava que era un nom avorrit i tot, i que les Martes en general no em queien bé, em semblaven una mica estúpides, nenes "tiquis-miquis". Però com que jo ja soc una mica així a cops... M'he acostumat a dir-me Marta, i no només ho accepto, sinó que no se'm acudeix cap altre nom millor per mi. Perquè ja tinc cara de Marta, si em cridessin amb Anna o Laura, ja no seria tant jo mateixa... Sembla una tonteria, però quan algú et diu el seu nom deseguida creus que li queda bé amb el seu aspecte i personalitat. (És clar que sempre hi ha excepcions)

A primària i a l'ESO era la única Marta de la classe, i quan veia que hi havia gent que tenia noms repetits pensava, quina sort que no em passi a mi (no hi ha res com sentir-se únic i inigualable). Però el "xollo" es va acabar a primer de batxillerat, quan van aparèixer cinc Martes de cop... Ja em diras qui era jo d’especial... Però vaig sobreviure tot i així. Ara visc feliçment al carrer... ah... prefereixo no donar dades personals, no sigui cas que algú s’animi amb primer donar el meu nom i després el meu carrer i se li acudeixi venir-me a veure a casa.

Aquest vídeo em va fer molta gràcia, digueu-me freaky, però soc una Fan de l'APM per coses com aquesta...

Desitjo que diguis com et diguis, (esperem que no Antonio Gilipollas Caraculo(pff vaia broma...)) siguis feliç!

F.M La Garriga

Tot comença amb el quotidià fet de la publicitat; de boca en boca arriba a les orelles de fins a l’últim ciutadà que la festa major s’aproxima. Llavors tothom fa un intent de seguiment gràcies al programa d’actes, el qual aquest any han repartit escassament.

Per no perdre autenticitat, és necessari disposar del mític mocador que cada any se'n renova el disseny, ara, la forma triangular no pot fallar. Lligat al coll, al braç o a qualsevol part que se’ns pugui acudir, mostrem que formem part d'un poble que per uns dies es vesteix de gala.

El primer fet imprescindible d'una bona festa major és el correfoc. Recordo que anys enrere, després del correfoc també es feia el correaigua, però donades les circumstancies de la mancança d'aigua, val més refrescar-se a la dutxa de casa, tot i a la gran diversió que prometia.
El cas és que aquest any, per falta de temps o per voler sopar amb calma, ens varem perdre el correfoc, cosa que em va saber bastant greu perquè no hi ha res millor per sentir-se en plena festa major. (Rodolí)

Després el primer concert. Què us en puc dir d'aquests concerts... Doncs bé, que són una mescla de borratxos de tercera i música de primera (també depenent de la nit). És la manera perfecta per portar un cens de població jove, ja que no hi falta quasi ningú. És clar que encara que hi pugui anar tothom, sempre hi han els típics desencaixats, els nens i nenes de catorze anyets que la mama els deixa sortir fins la una, i els papes i mames que se senten més juvenils pel simple fet de portar una "birra" a la mà i ballar als laterals del passeig. Ah sí, que no us he dit que tots els concerts es celebren al passeig. Dic es celebren, perquè n’hi ha més del compte que ho confonen amb una manera més de fer un excés de beguda.

El passeig, lloc d'encant i bellesa, lloc on clarament se situen les cases de més poder adquisitiu i la gent més refinada de la Garriga, se'n va de festa a les profunditats de la mediocritat, on a la que torces una cantonada, algun graciós hi ha fet una mostra de la seva virilitat masculina o femenina marcant territori en una paret o simplement al terra. Convertint el carrer en una autentica lluita contra les males olors. També hi ha els que aprofiten la foscor de la nit i la d'alguns carrerons a tocar del passeig per "bufar" o "trincar", això va com va.

A part dels concerts, també es pot gaudir d'un ventall d’activitats ben organitzades per entitats de la Garriga. A les tardes, els típics espectacles a la plaça de¡ l'església o de Can Dachs on els més petits en són els escollits. El carrer Banys que duran tot l'any acull una certa quantitat de gent, miraculosament se'n triplica el nombre de visitants. I tothom camina a pas tranquil, comentat allò i això altre. Els bars també omplen més les terrasses, i la gent pren alguna cosa a la fresca mentre veuen aquests que caminen passar.

Senzillament m’encanta. El més bonic de la festa major per mi, es aquesta unió de poble, és sentir-te de la Garriga. Sentir-te més identificat amb l'entorn, donar un motiu per celebrar que un poble és un poble gràcies als seus habitants, i per uns dies que tothom adquireixi el mateix protagonisme.

Fi d'una bona festa major 2008. Només queda desitjar que la de l'any que ve encara sigui millor.

P.D: Algú seria tan amable d'explicar-me que té a veure el lema "Tan per tant, sabates grosses" amb la festa major?



Salut!

Instruccions estúpides

En una caja de jabón Dove :

INDICACIONES: UTILIZAR COMO JABON NORMAL. (No sabemos si hay otros métodos de utilizar jabones, y si existen jabones anormales)

En algunas comidas congeladas Findus:

SUGERENCIA PARA SERVIR: DESCONGELAR PRIMERO. (Obviamente los clientes que son esquimales lo comen congelado)

En el postre Tiramisú Savory (impreso en la parte de abajo de la caja):

NO DAR LA VUELTA AL ENVASE. (El problema es que la advertencia la leemos demasiado tarde y ya estamos limpiando un enchastre)

En un paquete de una plancha Rowenta:

NO PLANCHAR LA ROPA SOBRE EL CUERPO. (Es que hay cada cachondo mental suelto...)

En un jarabe contra la tos para niños:

NO CONDUZCA AUTOMOVILES NI MANEJE MAQUINARIA PESADA DESPUES DE USAR ESTE MEDICAMENTO. (Hay que ver los niños de hoy en día que marcha llevan...)

En un cuchillo de cocina coreano:

IMPORTANTE: MANTENER FUERA DEL ALCANCE DE LOS NIÑOS Y LAS MASCOTAS. (¿Pero qué mascotas tienen los coreanos?)

En una guirnalda de luces de Navidad fabricadas en China:

SOLO PARA USAR EN EL INTERIOR O EN EL EXTERIOR (como si hubieran más alternativas)

En un paquete de frutas secas de American Airlines:

INSTRUCCIONES: ABRIR EL PAQUETE, COMER LAS FRUTAS SECAS. (porque hay gente que hace el proceso inverso; si no fuera por estas instrucciones...)

En una sierra eléctrica sueca:

NO INTENTE DETENER LA SIERRA CON LAS MANOS O LAS PIERNAS. (¿pero por qué? ¿a caso podría correr algun riesgo?)

En la caja de un televisor Wauta TV340:

ANTES DE MIRAR UN PROGRAMA ENCIENDA EL TELEVISOR. (¡No me digas!)

En el manual de un teclado RAZOR Keyboard XP:

SI SU TECLADO NO FUNCIONA, ESCRIBANOS UN E-MAIL A: TECH@RAZOR.COM (prueba a dar mejor un teléfono ¿no?...)

En el manual de una pistola de aire caliente que se usa como removedor de pintura y que llega a temperaturas tan altas como 1000 grados :

NO USAR LA HERRAMIENTA COMO SECADOR DE PELO (Qué lástima... ahora que se lleva el look a lo afro...)

En el instructivo de un secador de pelo :

PELIGRO: NO USAR EL SECADOR DE PELO MIENTRAS DUERME (Explícame como coño hacer eso, porqué lo difícil es precisamente lo prohibído...)

En el tóner de una impresora láser:

NO COMER EL TONER (¿¿Y si no hay nada más para cenar, tampoco??)

En una chapa protectora contra el sol usada para el parabrisas del coche:

NO MANEJE CON LA CHAPA PROTECTORA PUESTA (Ni caso, las chapas de hoy en día son transparentes...)

En un paquete de servilletas :

PRECAUCION: NO SE USE PARA LA NAVEGACION (Pues vaya, tenía pensado irme a australia y volver)

En la etiqueta de un recipiente para horno:

EL EQUIPO SE VA A CALENTAR CUANDO SE USE EN EL HORNO (Gracias por avisar)

En una chimenea prearmada para hogar:

PELIGRO: RIESGO DE INCENDIO (Que amables que tratarme de imbécil ;))

En la etiqueta de la caja de un cochecito para bebés:

RETIRE AL NIÑO ANTES DE DOBLAR (¿ Y Si mi bebé és muuuuy flexible?)

Ja ja ja... ens tracten com a borregos... ;) m'ha fet gràcia posar això al meu blogspot. Està amb castellà perquè ho he extret d'una pàgina web i em feia mandra traduir-ho tot. Apa siau!

Per cert, avui comença la festa major, correfocs, concerts, borratxeres (se'n veu cada una...), societat.... Comença en teoria, la gran festa d'estiu. Esperem gaudir-ne al màxim.

Salut!

Aquella cançó

Què me’n dius de quan escoltes aquella cançó i tens la sensació que parla de la teva història? No ho sé, alguna història que t’hagi passat... d’amor sobretot. Aquella estrofa que entendreix els cors corresposts i en fa d'un sol instant el moment més màgic, sí, son aquells versos que sembla que hagin estat escrits només per tu i per ell o ella. Romàntiques més no poder, cançons que desitjaries escoltar a cau d'orella dolçament...

La música, magnífica amiga de l’home i la dona. Sempre hi ha una cançó que et fa recordar aquell moment especial, aquell dia, en un lloc concret envoltat de la teva gent o de la persona més estimada.

També hi ha la típica cançó que et fa estar més alegre del compte; L'escoltes i tens una càlida sensació pel cos, et transmet una espècie de "bon rotllo". Per el contrari, també hi ha la cançó mocador: trista i lenta, et fa caure la llagrimeta quan més ho necessites, i és que mira que en som de masoquistes eh! Si volem empitjorar el nostre estat d'ànim, optem per una sintonia dramàtica que acompanyi el nostre dolor per fer-lo més exagerat.

Es coneix també un altre tipus de cançó qualificada com a "enganxosa", sí, faig referència a aquella que l’escoltes per casualitat i no pots parar de repetir-la durant tot el dia, és d'allò més pesada, fins i tot va sonant com una campaneta estrident dins del cap...

Per descomptat i per sort, també tenim aquella cançó vibrant: La sents i t'atrapen unes ganes boges de ballar, de festa, d'estar amb grup, saltar i fer el burro. Ens agrada moltíssim passar una bona estona movent l'esquelet. Però també, i per mi de les millors, la cançó banda sonora: Aconsegueix plenament una fusió perfecte d'imatge i so, fa emocionar al mateix temps que acompanya una escena famosa d’alguna pel·lícula, i en tancar els ulls després, recordes perfectament la flamant escena.

No ens podem oblidar de la típica cançó típica... Creieu que seria el mateix un aniversari sense cantar el "Feliç aniversari"? Dacord, és cert que hi han moltes versions, és cantada en diferents idiomes però sempre, la mateixa melodia. Dos altres clars exemples son la música de casament o les nadales...

Cançons, divines cançons! En resum podem argumentar que n'hi ha una de diferent per a cada estat d'ànim o per cada moment de la teva vida: Per compartir, recordar, somiar, cantar, desconnectar, emocionar, riure, plorar. Cançons del passat, del present, cançons i cançons i mai m'en avorreixo perquè sempre n'apareixen de noves. M'encanta la música, no trobeu que és simplement genial tenir una sintonia per a cada ocasió? No trobes que és un dels millors invents de l'home?

JO SÍ!

La cançó no mata, però precisament, un títol perfecte... gracies per la música...

Who can live without it, I ask in all honesty
What would life be?
Without a song or a dance what are we?
So I say thank you for the music
For giving it to me*

[Live and let live]

Frase molt comuna però que en realitat s’aplica poc. Estimats lectors, els pocs que sou, us dono les gràcies per passar de tant en tant a llegir les quatre tonteries que escric al meu diari electrònic. Encara que no tingui massa pinta de diari personal, hi escric moltes de les preguntes o coses que em passen pel cap. Moments de confusió (abunden en excés), moments de nostàlgia, i moments de petita felicitat. Cal dir que mai és bo fer abús de la felicitat, i tampoc és bo fer abús de la infelicitat per cridar l'atenció. A vegades crec que tinc una vida força trista, però per suposat no és així, ja que sempre podria ser molt pitjor. Hi ha situacions que desconeixem, i encara que no les visquem al dia a dia hi són. Els meus principals maldecaps són emocionals, el menjar no és un tema que em pugui preocupar, si puc menjar i beure, en teoria, que més necessito? ja estic fent la meva funció; que al cap i a la fi és viure.

Viure: viu i deixa viure, un dels meus lemes oficials últimament, si em teniu agregada al Messenger ho podreu observar al meu trist nick. I és que he viscut circumstàncies que m'han fet adonar que cadascú ha de tenir la suficient maduresa com per preocupar-se de la seva pròpia vida, sense infligir a la dels altres buscant-ne els defectes superficials. Tothom en té de defectes i això és una veritat innegable. Al mateix temps és clar, tenim virtuts i ens creiem els senyors de l'univers per tenir-les. També som dolents i mostrem la nostra malícia als qui ens envolten en forma de petita destrucció indirecta. No és voluntari encara que ens ho sembli, simplement és una característica vital del nostre instint humà, criticar els fets dels altres quan segons el nostre criteri no són correctes. En fi, un consell que puc donar-vos a dia d'avui, és que intenteu viure al màxim la vostra vida; Al capdavall no deixa de ser única i no s'admeten devolucions un cop ets a l'altre barri...

Into the fire...

From the summer to the spring
From the mountain to the air
From Samaritan to sin
And it's waiting on the end...*

Memòries

Només cal veure com li brillen els ulls, sap que l'he comprat per ella. Sap que serà díficil recordar com s'escriu un record. Però no l'espanta, confia en que progressarà, i jo més que confiar-hi ho crec així. Amb il·lusió treu el paper que embolcalla el que serà fidel company de reixa, i vora l'ombra dels arbres o en la solitud del menjador, posarà tinta al passat i descobrirà que per uns instants és senzill tornar a la joventut, tornar a fer el primer petó; aquell ball, els farbalans, les passejades amb bicicleta, i recuperarà la màgia dels millors anys de la seva vida. Amb això, sóc una mica més feliç.

Ara, toca a esperar, però el fil i l'agulla ja hi són.

Mira endavant...

Pel teu bé, és important mirar endavant, sino, pots acabar estampat o estampada contra una valla com recordo que va passar-me ahir. Tot i que a tothom li pot passar, reconec que va ser una trompada força rídicula i absurda. La majoria de cops que caiem o ens fem mal és per causa de petites tonteries i les conseqüencies poden ser nefastes. Per exemple: Tinc unes ratllades a l'espatlla que semblen una càlida carícia del lobezno d'X-men, la barbeta amb un vermell similar a un "xupeton" el colze ple de puntets vermells i quan estiro el braç s'em tornen ratlles que s'esquerden. Un blau a la cadera del tamany d'un nespre i un parell d'esgarrinxades a la cama dreta. Total, feta un cromo.

Conclusió; No perdis de vista el camí, no miris paisatges quan ets aprop d'una valla, agafa un bici que no sigui desproporcionada respecte a tu, i no et pensis que per anar davant de tot seras més "guai".

La caiguda més estúpida i dolorosa de la meva vida, bé, sempre hi ha un primer cop ;)

El final del dia...

...

I arriba aquell punt on xoquen la muntanya i els últims raigs de sol, els núvols passen a color crema mentre els meus ulls es queden atrapats per la viva imatge; No hi ha tons més càlids, més bells que els d'una posta de sol. Colors que expressen la fi d’una manera molt dolça, un acabament suau, delicat, precís, un moment especial del qual en pots gaudir en companyia o sol. El millor de tot, però, és que saps que podràs veure’l una i altre vegada, sempre que vulguis a les acaballes del dia, serà allà esperant-te.

Després arriba la nit, la reina de la foscor, amiga i enemiga, on hi conviuen la por i el plaer... La nit és per desitjar-la: Bona nit. En teoria per dormir, tot i que és quan millor pots alleujar les teves ànsies festives. La nit t'omple de moments, "Recordes aquella nit?" És distreta: ens regala milers de llumetes i precioses brillen per tu. Brillen i et fan volar, és el punt de trobada dels amants, i es que diuen que estimar-se no és simplement mirar-se mútuament sinó mirar en la mateixa direcció.



Molt bona nit... siguis on siguis, busquis on busquis, em trobaràs allà, contemplant les pampallugues entre l’obscuritat...

mentre et dic a cau d'orella, molt Bona nit.