jueves, 10 de julio de 2008

Mira endavant...

Pel teu bé, és important mirar endavant, sino, pots acabar estampat o estampada contra una valla com recordo que va passar-me ahir. Tot i que a tothom li pot passar, reconec que va ser una trompada força rídicula i absurda. La majoria de cops que caiem o ens fem mal és per causa de petites tonteries i les conseqüencies poden ser nefastes. Per exemple: Tinc unes ratllades a l'espatlla que semblen una càlida carícia del lobezno d'X-men, la barbeta amb un vermell similar a un "xupeton" el colze ple de puntets vermells i quan estiro el braç s'em tornen ratlles que s'esquerden. Un blau a la cadera del tamany d'un nespre i un parell d'esgarrinxades a la cama dreta. Total, feta un cromo.

Conclusió; No perdis de vista el camí, no miris paisatges quan ets aprop d'una valla, agafa un bici que no sigui desproporcionada respecte a tu, i no et pensis que per anar davant de tot seras més "guai".

La caiguda més estúpida i dolorosa de la meva vida, bé, sempre hi ha un primer cop ;)




2 comentarios:

Wostin dijo...

Aixx! pel que descrius has caigut bastant fort!! molt em temo que et tocarà patir una mica durant uns dies, t'envio una abraçada.

Jo estic preparant un post que precisament parla d'això que dius, d'anar amb bici, de no perdre de vista el camí i de mirar endavant. És el resultat d'una conversa de matinada al Festus: "La vida és com anar amb bici" (n'és la idea principal) Pel que t'ha passat, no creus que en algunes coses si que és així?

Et desitjo una bona recuperació, i a tornar-hi de seguida que això no ha estat res ;)

Júlia Bagaria dijo...

Has caigut? uau no m'ho vas dir!
Espero que ja estiguis millor!
Aqui a america tambe va caure laltre dia un amic meu de la bici, pero ell va quedar en coma :(
Mencanta que tencantin les meves fotos! pero es que realment el viatge es una passadaaaaa! No podria anar millor!
Ens veiem daqui uns diesss!
Recuperat rapid!