[Live and let live]

Frase molt comuna però que en realitat s’aplica poc. Estimats lectors, els pocs que sou, us dono les gràcies per passar de tant en tant a llegir les quatre tonteries que escric al meu diari electrònic. Encara que no tingui massa pinta de diari personal, hi escric moltes de les preguntes o coses que em passen pel cap. Moments de confusió (abunden en excés), moments de nostàlgia, i moments de petita felicitat. Cal dir que mai és bo fer abús de la felicitat, i tampoc és bo fer abús de la infelicitat per cridar l'atenció. A vegades crec que tinc una vida força trista, però per suposat no és així, ja que sempre podria ser molt pitjor. Hi ha situacions que desconeixem, i encara que no les visquem al dia a dia hi són. Els meus principals maldecaps són emocionals, el menjar no és un tema que em pugui preocupar, si puc menjar i beure, en teoria, que més necessito? ja estic fent la meva funció; que al cap i a la fi és viure.

Viure: viu i deixa viure, un dels meus lemes oficials últimament, si em teniu agregada al Messenger ho podreu observar al meu trist nick. I és que he viscut circumstàncies que m'han fet adonar que cadascú ha de tenir la suficient maduresa com per preocupar-se de la seva pròpia vida, sense infligir a la dels altres buscant-ne els defectes superficials. Tothom en té de defectes i això és una veritat innegable. Al mateix temps és clar, tenim virtuts i ens creiem els senyors de l'univers per tenir-les. També som dolents i mostrem la nostra malícia als qui ens envolten en forma de petita destrucció indirecta. No és voluntari encara que ens ho sembli, simplement és una característica vital del nostre instint humà, criticar els fets dels altres quan segons el nostre criteri no són correctes. En fi, un consell que puc donar-vos a dia d'avui, és que intenteu viure al màxim la vostra vida; Al capdavall no deixa de ser única i no s'admeten devolucions un cop ets a l'altre barri...

Into the fire...

From the summer to the spring
From the mountain to the air
From Samaritan to sin
And it's waiting on the end...*