miércoles, 16 de julio de 2008

Memòries



Només cal veure com li brillen els ulls, sap que l'he comprat per ella. Sap que serà díficil recordar com s'escriu un record. Però no l'espanta, confia en que progressarà, i jo més que confiar-hi ho crec així. Amb il·lusió treu el paper que embolcalla el que serà fidel company de reixa, i vora l'ombra dels arbres o en la solitud del menjador, posarà tinta al passat i descobrirà que per uns instants és senzill tornar a la joventut, tornar a fer el primer petó; aquell ball, els farbalans, les passejades amb bicicleta, i recuperarà la màgia dels millors anys de la seva vida. Amb això, sóc una mica més feliç.

Ara, toca a esperar, però el fil i l'agulla ja hi són.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

I agree with you about these. Well someday Ill create a blog to compete you! lolz.

Anónimo dijo...

Probably I can say with this blog make, more some interesting topics.

Anónimo dijo...

This topic have a tendency to become boring but with your creativeness its great.