Lost and Delirious

“Make me a willow cabin at your gate,

And call upon my soul within the house;

Write loyal cantons of contemned love,

And sing them loud even in the dead of night;

Halloo your name to the reverberate hills,

And make the babbling gossip of the air

Cry out 'Olivia!' O, you should not rest

Between the elements of air and earth,

But you should pity me.”

Shakespeare. “Twelfth Night”, Act I Scene V.

¿Alguna vez has tenido mucha sed, abres una botella de leche, dejas que se derrame en la boca y está, agria?

[L'amor ens pot perdre, delirar o embogir, ens pot fer arribar a canviar de tal manera que tot sembli completament absurd i insignificant, agonia, solitud, un drama dels millors que he vist.
M'ha deixat força sorpresa la veritat. Una pel·lícula que recomano. Que et fa veure que l'amor no té sexe, t'enamores de la persona la qual els teus ulls i el teu cor han escollit. Però fins a quin punt es poden trencar les esperances? Tot és efímer... No hi ha res per sempre i a vegades la solució no comporta un final feliç.]

**Estima, estima i oblida't del que diguin els altres. Enamora't i creix, no tinguis por, no s'ha de tenir por d'estimar, no s'ha de tenir por per res que creguis que valgui la pena. Si no ho fas, potser un dia te'n adonaràs que temps enrere era el moment que vas deixar escapar, el tenies a les mans com una ploma; lleugera, suau, delicada i va volar...

"Todas dais falsas ideas convencionales porque el amor, es. Y no hay nada en absoluto que puedas hacer para que desaparezca porque estamos aquí por eso. Es el punto más alto. Y una vez estamos ahí arriba, mirando hacia abajo a los demás, sigues ahí siempre. Porque si te movieras, te caerías. te caerías."