Com tot ésser humà, jo també tinc esperançes i pors...
Tinc l'esperança de viure el temps suficient per arribar a entendre la meva persona. La cual és la més complicada que conec.
Tinc la por de perdre les persones que mes estimo d'aquest món.
Eh, pero que les esperançes superin les pors ok?
Aquest cap de setmana, ha estat extrany.
Pensava que disfrutaria derrotant l'enemic.. però resulta que l'enemic m'ha derrotat a mi...
Com una estúpida, em veig atrapada en el caos que jo mateixa m'he format.
Quantes vegades m'haig de complicar les coses quan no ho són?
Per què tendeixo a escollir el camí dificil?
Ens agrada, arribo a la conclusió que complicar-nos la vida ens agrada.
La cançó que poso a continuació és d'un dels meus grups preferits.
Podria ser que també fossim extranys...
Sembla que siguem el centre d'atenció, i som completament desconeguts...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Reina del meu enorme cor de lleona! XD T'escric ràpidament perquè tinc hora al dentista, però és que realment aquest post d'avui m'ha encantat! Has estat breu però m'has fet obrir el cap (bé, el pensament ^^) i és que tens tota la raó del món; els humans ens compliquem la vida quan podria ser ben fàcil. Però si no ens la compliquéssim també seria avorrida, no creus? :) Bé, amor, que aquesta nit t'haig de trucar que m'ha passat una cosa extremadament forta que et farà molta gràcia :) T'estimo princesa de La Garriga.
PD: L'has clavat amb la cançó. A viam quan vénen a Barcelona i anem al concert juntes amb una vela a la mà. :P
Siiiiiii ojala vinguessin!!!
:( els necessituuu :)
i necessitu anar a un altre concert amb tuuu :D
Un ptooo i gracies pl coment m'encanta que t'encanti el que he escrit :) i sii truca'm!!
Publicar un comentario