Un nou curs comença, un altre any, un altre cop pendents d'un calendari i de mirar continuament el rellotge...
Comprar les mateixes tonteries: llibres, llibretes, bolígrafs, llapissos, gomes, típex, regle, la carpeta, la motxilla, l'estoig...
(Després diuen que l'educació és gratuïta...)
Venen treballs, deures, exàmens, Trec, classes d'una hora, professors aborrits...
Ara toca; concentració, treballar, escoltar a classe, estudiar...
I volen que hi posem ganes?
Si, està bé començar perquè durant l'estiu portem un cert descontrol d'horaris, d'activitats... la rutina endreça les nostres vides. Som com robots que cada dia tenim les mateixes obligacions, responsabilitats i activitats assignades...
I tenim un cap de setmana d'un parell de dies, dels quals tansols s'en aprofita un, el dissabte o diumenge, depen del dia que no el dediques a l'estudi.
Em posa nerviosa tota aquesta falta de llibertat. Si ja sé que estudies perquè vols, però a veure, si no tens aquesta opció què? a treballar...
La veritat és que tenim poc a escollir, estudiar es com una obligació per sentir-te millor amb tu mateix.
Si, un nou curs escolar per recordar un any més tot l'estress estudiantil que provoca estar en un institut de secundària. Veure les mateixes cares amb uns 3 mesos més de vellesa... Tornar a esperar l'hora del pati, per xerrar i desconectar. Llevar-te dora cada matí i discutir amb l'armari quina roba et posaràs, barallar-te amb el mirall per triar un pentinat i treure't la cara de son.
L'escola era el paradís, però qui tornaria enrere... amb la mà de coses que m'han passat bones aquest any. No canvio ni per tots els anys feliços del col·legi, les experiències d'una adol·lescent...
Si, crec que superaré un any més!
3 comentarios:
Sorry, no sé pas què coi he fet... He eliminat el comentari que havia escrit sense voler-ho... Però bé, el què et deia:
Reina meva del meu cor sencer!:) M'ha fet gràcia aquesta frase: "Veure les mateixes cares amb uns 3 mesos més de vellesa..." I és que és ben cert! De vellesa sí que en tenen alguns però, en canvi, de bellesa no tant... Mecatximdena! Ja valdria més que no ens envellíssim tant i que ens embellíssim més tots plegats. Així la gent seria més feliç, més segura d’ella mateixa, més motivada, s'enamoraria més tothom i deixaria d'omplir-se el món de catàstrofes provocades per infeliços descontents... I a veure si així pararien d’haver-hi onzes de Setembre catastròfics i sanguinaris, causats per gent que no van poder, al seu temps, anar a l'escola. Gent que no va rebre l’ensenyament i l’educació que tanta ràbia ens fa ara, però que tan necessita un ésser humà per ser decent. Nosaltres, doncs, ja estem anant pel bon camí, no? :) T'estimo Marteta meva!
PD: M'agrada el bloc! El miraré cada dia! M'hi he enganxat! :p
PD2: Sort per aquesta tarda! Et truco a la nit? :D SURE!
Oishhh k wai el teu comentariiii, tia k maku!!
No es lu tipic de passava, es un comentari fet a conciencia i m'encanta la relfexio k has fet!
Ets la millor :)
Gracies x fer una ullada al blog avui :)
Tstimuuuu reina mevaaa!!! (K)(L)
Publicar un comentario