Una sortida i una arribada, entre mig parades, i algunes més agradables que d'altres.
Tu tries la direcció on vols anar, tu tries la destinació.
Tu decideixes a quines parades baixes, a quines puges...
Observes els paisatges, que poden ser molts diferents depenen de la zona on t'hagis volgut dirigir.
Un tren que només passa un cop i no t'espera, o l'agafes o el perds...
La vida també es comparable als carrers d'una ciutat, per exemple els carrers de Sant Francisco.
Carrers que pugen, i llavors baixen; Desnivells a tot arreu.
Ja pots estar flotant un dia, com un altre morin-te de fàstic.
És el que passa quan no controles les emocions, i decideixes viure de la il·lusió...
L'amor és el pitjor verí contra el control.
L'amor ho descontrola tot, et deixa K.O.
L'amor és una cosa tan summament complicada, que no està feta perquè un ser humà pugui dominar-la.
Tu domines a qui estimar i a qui no?
Tu domines el que sents per algú?
Tu pots decidir quan començaràs o deixaràs d'estimar?
Tu pots evitar enamorar-te?
Jo no, ni ho trio, ni ho puc decidir, ni ho puc evitar, em deixo portar, i qui sap, potser la propera parada serà als Camps Elisis de Paris.
Feia temps que no escrivia alguna cosa tonta al blog, ja tocava no?
1 comentario:
San Francisco, Paris... L'has clavat! ;) Continua així i d'aquí poc ho publiquem tot. ^^ Ànims, que d’aquí poc hi haurà un pont llanguíssim, i per fi ens podrem veure! (espero que abans també, però!).
Pel què fa a l’amor, t’haig de dir que estic a punt d’acabar de llegir Romeo i Julieta i, per fi, he entès què és el vertader amor:)! M'hagués agradat casar-me amb Shakespeare... :( Llegint aquesta impressionant obra m'he enamorat platònicament d'ell. Mira, Marta, he arribat a la conclusió que, quan l’amor és complicat, deshonorant, no correspost i enganxós...és horrorós. Però, quan l’amor és elegant, nou, enigmàtic i fàcil de fer anar, és la mar d’espectacular! T’estimo, reina!
Publicar un comentario