jueves, 9 de octubre de 2008

Jugar net




Festes amb banderetes de colors, amb tovalloles humides sobre les cadires blanques de jardí, gots de plàstic amb fanta de taronja, els panets de nocilla, els gronxadors rovellats de color vermell, el banyador blau amb una pinya dibuixada, el cabell curt, anar descalça. M'agradava trucar a casa de cadascú per dir-li que faria una festa de Santa Marta, m'agrada que el meu avi ens fes la foto. Els meu pare sempre ens deia, poseu-vos en fila i tireu-vos de cap, ho sé perquè a mi no m'agradava, ho feia malament. M'agrada veure les cares, veig somriures d'una tarda de juliol, veig la innocencia en cada rostre. Com han canviat les festes d'ara.










[El joc no s'acaba fins que moren tots els jugadors: Així ho diu la norma. No es pot parar mai de jugar, però sempre hi ha oportunitats mentre continuem vivint. Primer, cauen els més dèbils, llei òbvia. I ara per ara, probablement el que toca és recollir les pilotes, n'hi ha massa d'escampades. És hora de jugar net.]


...





És cert també, que a vegades és massa tard...


7 comentarios:

Miquel Saumell dijo...

Marta,
Per fer-ho rodó del tot ens hauries de dir qui ets tu a la foto. Jo no et sé reconèixer.

Marta dijo...

Ok, jaja.

Sóc la que porta un banyador blau clar, estic més o menys al mig i estic aixecant dos dits a l'estil japonès en fotos, i de fet, soc la unica que està bebent.

Ja m'has trobat?

Miquel Saumell dijo...

És per això que no et reconeixia, la beguda et tapa la cara.

Noctas dijo...

M'agrada tot el luxe de detalls que li has donat a l'escrit..saludus

Efrem dijo...

No entenc quasi res de la segona part. Suposo que te a veure amb coses teves personals, o que sóc tonto i no ho entenc... xD

La veritat és que els que hem tingut la sort de viure aquestes infàncies tan felices ja podem morir tranquils. Quina sort!

Salutacions!

Marta dijo...

Sipss la segona part és una cosa que ja he resolt :)
pero no no ets pas tonto jaja, es k no te a veure amb el primer text, no no :P

Júlia Bagaria dijo...

Que fort aquesta foto Martaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!! I jo, com sempre i tota la vida, estic al teu costadet :) Que bonic. M'encata aquesta foto! I sempre recordaré que va ser la primera vegada que em va picar una abella, en aquesta festa precisament, mentre em dutxava a la dutxa de la piscina. I m'estava traslladant de casa... Oufff, quants records que m'han vingut ara de cop. hehehe T'estimooooo!!!