martes, 29 de abril de 2008

Changes

Canvia, tot és efímer.
No ets la mateixa de fa cinc minuts,
i no serás la mateixa d'aqui cinc minuts més.

Les coses no són blanques o negres, ultimament faig servir aquesta frase més que el meu DNI, cosa fàcil de fet... Però vaja, el cas és que em sembla que és hora de dir que hi ha matisos.
Recordo que quan era més petita deia: ui, jo sóc molt bona nena, mai faré "tal cosa" però, han passat els anys i me n'adono que he fet més d'alguna cosa que no tenia prevista.


Ella per sort, tan li fa el que hagi fet o deixat de fer.
si sóc molt bona en mates o sóc molt dolenta,
tan li fa si m'he engreixat tres quilos o si els he perdut,
tan li fa si vaig despentinada o si porto roba lletja.
Ella en té prou en sentir-me dir alguna cosa,
per posar-se a remenar la cua d'aquella manera tan graciosa
No em jutja ni em classifica, m'aprecia perquè sap que sóc la Marta.
val sí, sé que es una comparació absurda, però a vegades m'agradaria
que se li donés menys importancia a què faig, sino més bé qui sóc.


Si la Duna fos una persona, em mataria per aquesta foto. Quina gossa més lluça siusplau... :)

3 comentarios:

Wostin dijo...

Quina gossa més maca que tens!

Amb el temps m'he adonat que els animals de companyia són una font inesgotable de energia positiva. Sigui quan et venen a veure remenant la cua, o quan et demanen que els amanyaguis... tenen més empatia de la que sembla, i et fan somriure per més que t'hi resisteixis. Fantàstics.

M'has recordat aquesta cançó, Depende. http://youtube.com/watch?v=tTvhW8lDHFk

Una abraçada!

Anónimo dijo...

M'encantaaaaa la duna!!! Alla a la terrassa movent la cua...deixala passar a l'habitacio...XD

http://youtube.com/watch?v=QCe2GwscXgo

Júlia Bagaria dijo...

Ui Marta! Qui és aquest (o aquesta) que se t’ha declarat aquí a sobre, que t’ha enviat aquesta cançoneta amb el missatge subliminal (o més aviat directe xD) de "you and me"... :0