Hi ha fotografies i fotografies és clar, el típic somriure de “patata” em posa nerviosa, sembla que hagi estat creat per sentir-nos menys estúpids, tot i així queda la mar de falsificat. Més d’una vegada he somrigut sense tenir-ne ganes. Tornant al tema d’abans, el cas és que veig aquells ullets petits que miren l’objectiu dient alguna cosa amb la mirada, que des de sempre ha estat la meva fidel aliada (Del que no em surt amb paraules, s'hen encarrega ella mateixa).
M’agrada que les mirades continguin coses amagades, fa que una persona sigui més interessant i atractiva. Se t’emporta una mirada poderosa, et sents atrapat d’una mirada seductora, et fa riure una mirada alegre i sincera, ets sents segur amb una mirada cordial, t’angoixa una mirada desesperada... Tantes emocions i simplement és un sentit més...
He vist una fotografia, dos rostres, una somriure, una mirada, un món...
On l’espai i el temps passen a tenir una mínima importància, la companyia, les rialles, els amics, l’amor... Et fa sentir més viva que mai, t’agrada però al mateix temps t’espanta, tens por de perdre-ho i potser per això no vols arriscar-te a canviar el futur.
Photograph
[I just can say... You write excellent poetry to make me dream ]
1 comentario:
uououo martona mevaaa! ja saps que ets una crack escribint, i realment tot això que dius en aquest apartat és cert! Ets la meva escritora preferidaa!! ja u saps;)
res nena que t'estimu molt i espero que la teva inspiració et perduri per molts anys més!
Arantxa
Publicar un comentario