viernes, 11 de abril de 2008

Blue
















Perquè sempre hi ha raons per seguir endevant i adonar-te que si t'encalles en alguna cosa, el temps la posarà a lloc i si no saltes la pedra avui, la saltaràs demà.

Perquè confio en que tot anirà bé, perquè si el camí es presenta costerut, sempre es poden obrir noves dreçeres que et conduiran allà on vulguis arribar.

Perquè ens hem d'alimentar de somnis i esperançes aprofitant cada minut, ja que el temps no para, segueix i segueix, no espera a ningú.

4 comentarios:

Júlia Bagaria dijo...

Ai Marta! Com t’estimo i quines ganes que tinc de que quedem i xerrem ja! I que s’acabin aquestes coses que ens preocupen i ens ronden tant pel cap... Em refereixo a aquestes tres últimes setmanes que queden de curs que seran com un tornado, però llavors sempre arriba la calma... :) I ja veuràs com desfruitarem, ja veuràs!!! ;) Sé que el que has escrit és sobre allò que vam estar parlant l’altre dia pel telèfon, i m’ha animat molt, de debò, gràcies! Espero que aquesta setmana et vagin tots els exàmens súper bé, i que siguis molt feliç! Un petonàs immens reina! T’estimo.

PD: Això de 'grogal' diria que és un virus, així que no ho clikis... :S

Wostin dijo...

Wola!

Quan he llegit això que vàres escriure: "Que bonic, simple senzill, és real, i aìxò és el millor regal." m'he quedat alucinat!!! Marta, fas poesia de forma espontànea!! impressionant.

Estic d'acord amb els tres "perquè" que dius. Que seria de la vida sense ilusió? segurament de color gris.

Anónimo dijo...

hola reina!! buenu com que des del divendres em dius que em passi, dons finalment avui me enrrecordat i aqui estic! que ja saps que sempre mencanten els teus escrits, i aquest que has titulat "blue" la frase del final m'agrada molt! jojo
i bueno res petita que esperu que els teus somnis es cmpleixin i puguis sempre fer el que vulguis!!

t'estimu (o esimut)

petonss

arantxa

Anónimo dijo...

Maarta!!

Bonic bonic... Tota una escritora, romàntica x suposat, en potencia!! jajaj

ens veiem!!

what if*