jueves, 3 de enero de 2008

Començant l'any...

Quasibé s'ha acabat el Nadal. No sé si entristir-me o alegrar-me'n. Quan s'acabi definitivament tornarem a la boja rutina dels estudis "sin" parar...
Cada día s'acostarà més l'apocalipsis (ve a ser la selectivitat)

Punt i apart:

Jo començo l'any al llit... amb mal de tot, seria com una espècie de jet lag, es clar que no he fet cap viatge... però com si l'hagués fet, ja que no han estat pas unes vacances del tot tranquil·les, he patit nervis i stress i gran culpa la tenen els pastorets... Però en part m'agrada mantenir-me atrafegada, fent tota aquesta pila d'activitats em sento viva i activa!
Així doncs tot té dues cares... com sempre...!

El passat dia 29 vaig fer 17 anys, volia actualitzar el dia del meu aniversari però no sé ben bé com va anar la cosa, ni per quin motiu en concret que al final no vaig publicar res. Així doncs us deuria un escrit d'aniversari, les típiques paraules de que m'he fet gran bla bla bla... però donades les circumstàncies, i que ha passat el dia, ara no tindria sentit cap mena d'escrit sobre tal esdeveniment.

Afegir una cosa, he començat a veure Perdidos, i en dos dies m'he polit 8 capítols... si és que no hi ha res com una manteta i una bona sèrie... :P
Sé que hauria de fer treball de recerca com una boja, però quan una està malaltona el cos li demana repòs... i per un parell de dies espero que no em caigui el cel al cap!


No us faig cap petó per què encara us encomanaria el refredat... ;)





Tant la pel·lícula com la cançó m'encanten, així que aprofito la ocasió per dedicar aquesta cançó dels nickelback a algú que esta una mica lluny però que demà tot just tornarà...

2 comentarios:

Jordi Roig dijo...

Ai ai ai.... ke sa posat malalta ja la marta, wenu millorat... i ja ens veurem... per cert aviam kuan anem a sopar tots ke sembla que diguem una kosa i mai la fem...

wenu wenu... no se ke mes dirte, aixi ke t deixu trankila pq t milloris.... Una abraçada molt forta pq no m contagis jejejeje... s broma... millorat ;)

Júlia Bagaria dijo...

Jo també estic malalta... ^^ Però jo ja m'he polit totes les temporades i no me'n queden més per veure. xD M'agradaria tant no haver-la vist mai i veure-la per primer cop; aquell primer capítol tan emocionant... ouff. Bé, què hi farem, pel febrer ja n'hi haurà de nous i molt més emocionants segurament, perquè la cosa ens ha deixat a tots ben marejats. Un petó! (total ja estem les dues malaltes i no vindrà d'aquí) :D