Avui dia 5 de gener em sento com el dia 5 de novembre, però més estressada i a sobre refredada i tossint!!... La veritat és que ja no espero impacient la nit de reis perquè 1. ja sé què em regalen 2. Obrim els regals a la nit 3. Ja no fa tanta il·lusió com quan ets petit...Sí creieu-me que la tenia eh la il·lusió, no és que sigui una infeliç però sencillament ha anat perdent la seva gràcia, i el motiu com sempre és que créixes... Fixeu-vos que els nens són els únics que esperen i viuen amb unes ganes increibles aquesta "màgica" nit. Però no els hi retrec pas, sinó al contrari que ho aprofitin al màxim ara que poden.
En un impuls del moment avui he decidit que donaré el millor de mi a cada persona i cada ésser, i aprofitaré cada situació. On he arribat a aquesta petita conclusió? treballant a la perruqueria... i llavors diuen que treballar no inspira el ser interior! :) I m'ha fet gracia una cosa que m'ha dit una clienta mentre li rentava el cap, m'ha dit que li agradava molt com ho feia. Jo alagada li he donat les gràcies i li he dit, doncs també m'agrada que m'ho diguis perquè llavors sembla que fins i tot ho vols fer millor. Llavors ella m'ha dit, es que sempre diem el que no ens agrada i ens queixem pel que no ens sembla bé, en canvi a vegades no solem agraïr les coses que ja estan bé...
Això realment m'ha omplert molt, i és totalment cert. Estem acostumats a obrir molts cops la boca per queixar-nos o dir el que no ens sembla bé. Hauríem de saber dir també les coses que ens agraden i recolzar-les perquè es segueixin fent tan bé. Sinó passa el que passa, que si no elogiem prou una cosa, es va deteriorant fins que potser es perd.
Agafeu el consell siusplau, si tothom ho fes, segur que aniriem a millor!
I bé.. per últim dir que ha estat una tarda de reines, sou les meves estrelletes al firmament nenes :) sempre em feu treure la Marta més esbojarrada, i això em passa quan estic molt contenta!
3 comentarios:
Feliços reis!! Merci pel coment ;)!!!
Ai Marta... com ja deus haver llegit en elmeu comentari mai has de perdre l'alegria d'aquests dies encara que et facis gran, has de pensar en positiu, i intentar veure la vida mb els ulls d'una nena jejeje... bé pot sonar a tòpic però crec que és el que has de fer.
En quant a que t'agraeeixin el treball doncs va bé... a mi amb el poc temps que vaig treballar de cambrer sols una senyora em va dir "Moltes gracies". Però la vida és aixií i ja se sap al que s'ha d'acostumar un.
Weenu deixu de rallarte, jeje ja ns veurem daki poc.. I disfruta dels regals de Reis.... s'hi tant portat alguna cosa si t'has portat bé.
Inga dws ;) una abraçada!!!!
T'he copiat :P
No hi estic d'acord, jo en tinc 38 i em fa una il·lusió terrible el dia de reis.
És clar que no és la mateixa que quan erem petits, però jo segueixo mantenint la 'sorpresa' de no saber que em regalaran (prefereixo la il·lusió de la sorpresa/decepció, que el pragmatisme del coneixement), tota la família fa carta (via email)als reis demanant tot allò que vol i ara també hi afegim, salut, bona feina, una casa a la platja i coses així.
finalment, la il·lusió de compartir un matí amb tortell i dinar amb la família (ara amb nebots i tot)també hi és (que quan erem petits no ho valoravem)
En tot cas, si vols, la il·lusió la pots 'reconstruir' i mantenir!
Publicar un comentario