Les setmanes diuen hola què tal i ja som al cap de setmana. I d'aniversari en aniversari i tiro perquè em toca. Tothom fa divuit anys, i la Marta en té disset. Disset i un magazine de radio per fer el dimarts. Avui ha estat diumenge, com de costum ha passat silenciós i esquerp: un dia que no convida a sentir-se plenament lliure; demà és dilluns. Demà agafo el tren a tres quarts de dotze. I penso que el temps passa volant, i mica en mica vaig perdent dies del passat i recordo que ahir vaig sentir que ja no formava part d'allò que estava visquent, era una espectadora més sense dret a menjar crispetes. Però què hi farem! (Frase que ajuda a la consciència a sentir-se més alleujada)
M'agraden les crispetes, avui n'he menjat tot pensant que eren molt bones, i una a una anaven cruixint a la bossa dins del microones. I jo les sentia des del menjador estant. He recordat que l'últim cop que vaig menjar-ne les compartia al cinema i mirava Camino (un drama de primera categoria) i pensava que estava amb les persones que més estimo. I llavors he parat de pensar, llavors he cantat que "tenia tanto que darte.. bla bla bla..."
M'agraden les crispetes, avui n'he menjat tot pensant que eren molt bones, i una a una anaven cruixint a la bossa dins del microones. I jo les sentia des del menjador estant. He recordat que l'últim cop que vaig menjar-ne les compartia al cinema i mirava Camino (un drama de primera categoria) i pensava que estava amb les persones que més estimo. I llavors he parat de pensar, llavors he cantat que "tenia tanto que darte.. bla bla bla..."
[Prometo guardarte en el fondo de mi corazón
Prometo acordarme siempre de aquel raro diciembre
Prometo encender en tu día especial una vela
y soplarla por ti...
Prometo no olvidarlo nunca
Tenia tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenia tanto amor,
guardado para ti...
Tantas cosas que contarte
Tenia tanto amor,
guardado para ti...
Camino despacio pensando volver hacia atrás,
No puedo en la vida las cosas suceden no más...
Aún pregunto que parte de tu destino se quedó conmigo,
Pregunto que parte se quedo por el camino
No puedo en la vida las cosas suceden no más...
Aún pregunto que parte de tu destino se quedó conmigo,
Pregunto que parte se quedo por el camino
Tenia tanto que a veces maldigo mi suerte..
A veces la maldigo...
Por no seguir contigo...]
...
Per allò que una vegada vam ser.
Nostalgia...
A veces la maldigo...
Por no seguir contigo...]
...
Per allò que una vegada vam ser.
Nostalgia...
3 comentarios:
Marteta!! T'he trucat un parell de cops aquests dies però no t'he trobat enlloc... Es pot saber què fas??
La veritat és que aquest cap de setmana he estat molt mandrosa i antisocial... M'he quedat tots els dies a casa mirant pelis, amb mal de cap de tanta pantalla. Et vaig trucar per si en volies venir a veure una amb mi, però com que no t'hi vaig trobar saps què vaig fer? Vaig anar al cine! XD
També he acabat d'encaixar totes les peces que em faltaven d'un guió d'una peli que estic escrivint. Ja t'ho ensenyaré, n'estic molt orgullosa!
Bé reineta meva, a veure si el dimecres ens veiem, i el dijous jo tinc fieshhta! Així que podem muntar-nos alguna coseta! T'estimo!!!
Diumenge + crispetes és una bona combinació, entre el crepitar de les crispetes i una pel·lícula, és fàcil oblidar les cabòries durant una bona estona. I tampoc cal anar al cine, la informalitat del sofà de casa també té el seu atractiu.
Si m'ho permets, t'envio ànims. Encara que les coses no surtin com voldríem, després d'un peu se n'aixeca un altre.
Endavant Marta ;)
P.D. Espero que no cremin gaire massa aquesta cançó de la Nena Daconte, a mi m'encanta!
preberite celoten blog, kar dober
Publicar un comentario