De moments difícils, sempre n'hi hauran, llei de vida. Arriba un punt, que la meva consciència quasi pateix inconscientment. No t'ha passat mai? Aquella amarga sensació de que falla alguna cosa, et penses que l'has arreglat però segueix espatllada?
Com un rellotge de paret que deixa de funcionar. Un bon dia, no té forçes per seguir i es queda allà, estancat, inmòbil, convençut de que ja no té remei. Silenciosament va deixant de ser imprescindible; hi ha altres rellotges: el de pulsera, el del despertador, el del mòbil. Ell ja no és el que era, i ningú pensarà en tornar-li a donar corda...
Mai me n'he sortit, i poc a poc, deixo de sentir el Tic-Tac. El sento com un fil prim de veu, ofegada, estellosa; Fins que tanco els ulls i ja només ressona una petita remor dins meu...
Com un rellotge de paret que deixa de funcionar. Un bon dia, no té forçes per seguir i es queda allà, estancat, inmòbil, convençut de que ja no té remei. Silenciosament va deixant de ser imprescindible; hi ha altres rellotges: el de pulsera, el del despertador, el del mòbil. Ell ja no és el que era, i ningú pensarà en tornar-li a donar corda...
Mai me n'he sortit, i poc a poc, deixo de sentir el Tic-Tac. El sento com un fil prim de veu, ofegada, estellosa; Fins que tanco els ulls i ja només ressona una petita remor dins meu...
Tic tac...
2 comentarios:
El tic tac deixarà de sonar però la teva bellesa interior reflexada tant vívament en els teus escrits no crec que desapereixi mai..saludus
No sé si m'ha passat mai ben bé això, però sí que m'han passat i em passen coses semblants, com a tothom suposo. Ara, explicar-ho amb art ja és més difícil!
Publicar un comentario