Acaricio el seu sedós pelatge mentre tanca els ullets amb el caparró en suspensió. Penso, en tots els anys que l'he vista vagar pel jardí. Quan se'm estira entre les cames al asseure'm a la vora seu. És petita i fràgil però sens dubte té una energia i una vitalitat que conserva des de fa quinze anys.
A cops, encara la veig entre els vidres de la meva habitació, petita com una bola de coto fluix, i em demana alguna cosa: que li dongui pernil dolç, una mica de llet i una estada de per vida a cals Roma. I així ha estat, uns anys després ens ve a rebre amb la cua enlairada i un miau elegant i educat cada cop que arribem a casa.
És per això que veure-la patir em causa molta tristesa, i ganes d'ajudar-la sigui com sigui encara que em bufi. Perquè li tinc massa afecte a la Mishi. Per mi, és la siamesa més formosa del món i intel·ligent com n'hi ha poques. Així que espero que estarà bé aviat.
Avui es mereix la meva actualització de blog: Una dia per la Duna, un altre per la Mishi...
Sweety...*
2 comentarios:
Ostres, m'has recordat a la meva pitufina, la vaig rekollir dl bosc de darrera kasa xq era molt petita i al contrari dls altres gats no era eskerpa, i esclar, els nens salvatges li fotien cops de cossa i la maltractaven.... I des de llavors li vaig agafar una estimació..! Quina llàstima que se'm va morir d'un coi de malaltia que no es podia curar...! Els gats són bellesa i geni!
Ps. A l'escrit parlo de "Plataforma" els dijous a la nit, des de les 2:30 fins a les 4:30~~5:00. Hi posen Drum and Bass. Si algun dia hi vas provablement ens hi trobem
Oix, què li ha passat a la Mishi? Tenim els gats fotuts. :( Jo la meva l'estic a punt de perdre, cada dia vomita més... Quina pena. El que desitjo és que no s'ho estigui passant gaire malalment.
El dimecres anem a Barcelona juntes, oi? Demà ens truquem ;)
T'estimo princeseta!
Publicar un comentario