Vacances Off

I és que diuen que, això de tornar de vacances per a alguns pot ser molt dolorós, fins i tot n'hi ha que agafen el síndrome post-vacacional. Encara que soni poc creïble, alguns es veuen coberts d’amargura al mirar el camí feixuc que puja després d'uns dies de tombona. Mira si pot ser greu la cosa, que ho arriben a pagar amb tothom que se'ls passa per davant, fins i tot amb els més propers i estimats, els quals en reben les conseqüències directament sense haver fet res, ja se sap, paguen justos per pecadors.

Com podeu veure, el granissat de llimona es posa en marxa de nou. No us penseu, porto tants mesos de vacances que ja he perdut la noció del temps, de la responsabilitat i de treballar. Tot i així, no se’m fa cap Everest el pensar en la rentrée, sinó al contrari, accepto el nou curs que vindrà amb il·lusió i espontaneïtat. Això sí, una mica si que cal entrenar; ja m’enteneu, degut al meu sedentari estiu em convindria fer cames, agilitzar la ment i establir nous llaços socials també (diuen que no està de més renovar la tripulació).

Com el qui recorda el viatge més màgic d’un estiu, sense haver marxat enlloc, he descobert un dels millors racons del món. Et pots perdre en la seva immensitat, no té parets, sempre un etern sol hi brilla i espolsa la seva calor. D'entre la llunyania dels boscos recoberts d’una verda i fresca joventut, s'hi dibuixa una cascada, i al bell mig de les aigües diuen que s'hi reflexa la llum de la felicitat.

Ho recordaré així; Va ser a l’estiu dels disset anys. No per res en especial ni en concret, sinó en conjunt. Conjunt de petites promeses i grans esperances, de somnis, de somriures, d’esbroncades, de reconciliacions instantànies, de tardes de juliol, de siestes, d’un sopar màgic, de passejades vora el mar, de dofins i balenes, de festa major, de coure botifarres, de ballar sota les banderetes blaves i blanques, de servir cafès, de nous "invents", d’escrits, de postals, d’objectes perfumats, de regals, de flors, de cançons amb guitarra, de compres, de quads, de piscines, de llargues trucades, de missatges del cap de setmana, d’esperes, de trobar a faltar, de sorpreses, d’arribades, de retrobaments, d’abraçades, de molts petons, de carícies, de tocar cabells, d’enamorar-te com mai, i confiar cegament, i de ser la persona més tonta, més estúpidament feliç.

L’acabament de l’estiu és cert que fa una mica de por, però, és el que toca. En el meu cas, no és cap final, sinó el principi d’una nova etapa, on el fred ens pot fer viure moments més que càlids, i les ninetes dels teus ulls enganxades a les meves ens diran la resta. Ets el somni d’una nit d’estiu, i d’ara en davant, de totes les nits.

Un sincer t’estimo és el que m’he emportat del meu viatge, i us asseguro que és del més valuós que tinc, això, i tu és clar.

Jordi, aquí em tens.