jueves, 13 de marzo de 2008

Qüestió de teules

La persiana s'acaba de trencar, veig entre les escletxes de plàstic el verdet passat a negre, les teules s'han cobert del roig envellit, però no m'espanta i avanço seient a la més perillosa de les puntes. Quasi no en fa por; em col·loco bocaterrosa i trec minuciosament el cap, les mans cadascuna en una teula. De cop i volta, m'entra un pànic terrible, però alhora m'encanta la sensació així que trec una mica més el cap fins al coll, llavors les espatlles i finalment em quedo amb mig tronc penjant. Els cabells em voleien i la sang m'està pujant al cap, ho noto perquè tot el meu cos està perdent força, per uns instants em marejo i perdo el control, llavors les mans es deixen anar de les teules i el meu cos com un sac de patates cau en picat, però jo no tinc aquesta sensació, em sento lleugera com una ploma i fins i tot allargo els braços i les cames mentre la samarreta de color vermell repica entre els meus braços. Els ulls tancats i la boca entreoberta, llavors,


llavors em criden per sopar i baixo de la terrassa, home, hauria estat bé llençar-me de debò no?
La diferencia estaria en que no us ho podria explicar.



---------------------]


Ens veiem aviat

3 comentarios:

Jordi Roig dijo...

Noooo t tiris no!!!

xD jejeje

wenu wenu akesta sensacio nkara ke sembli dificil tmb la he viscut i la veritat es que s bastant stranya... crec ke aixo d tirarse pot ser una bona sortida... pero no et sembla tambe una mica egoista per la teva part??

Be ens veiem de aki poc (crec) ke vagi b

dws wpaa (k)

;)

Wostin dijo...

Mentre ho llegia m'imaginava que era un somni... pero no era així.

Jo de tu no provaria a llençar-me a no ser que practiquis el parkour. Seria una experiència de pocs segons molt... impactant?

No val la pena.

Júlia Bagaria dijo...

Eis Marta! Jo l'altre dia vaig somniar que em tirava d'un precipici, i va ser genial! Vaig notar ben bé com volava, i el vent se'm enduia... Diuen que això passa durant una fase del son en què se't relaxen de cop tots els músculs del cos. Ara, jo això de tirar-me dels llocs ho deixo pels somnis, que ja és prou real.
Un petó :)