Aquesta tarda, m'he connectat al messenger, i he vist un nick el qual m'ha fet pensar una cosa: Com de fàcil n'és dir t'estimo. Molta gent coneix algú i ja li diu aquesta màgica paraula. Realment amb un mes es pot dir t'estimo? Probablement dir-ho sí que es pot, evidentment no està prohibit, ara, el sentiment és verdader? Probablement no.
Per dir-li a algú t'estimo, hi ha d'haver-hi, segons el meu criteri, un cert i llarg temps recorregut entre les dues persones. Un mes, dos mesos, tres, diria que no són suficients...
Per dir-li a algú t'estimo has de sentir que coneixes aquella persona com el palmell de la teva mà, has de sentir dins teu que quan veus aquella persona una càlida sensació t'envaeix.
La paraula Estimar avui en dia s'utilitza tant com anar a comprar el pà, i veus que realment està perdent el seu veritable valor. Estimar és un terme força genèric, existeixen a més a més, moltes maneres diverses d'estimar. Jo no estimo de la mateixa manera a la meva mare que a la meva millor amiga, les estimo a les dues però de manera diferent.
D'altre banda, també se'n diuen d'altres de ximpleries, com per exemple "junts per sempre" o "no sé que faria sense tu" . Com pots dir que estaràs sempre amb algú? potser t'hauries de plantejar de viure el present i si hi ha un futur amb aquella persona doncs perfecte, però molts cops aquests que es posen junts per sempre ho deixen córrer al cap de poc. Respecte al no sé què faria sense tu, doncs faries el mateix que feies quan no coneixies o no estaves amb aquella persona, així de senzill.
És curiós com vivim en un societat on es diuen moltes coses sense pensar-les en realitat. Per mi, el veritable amor és aquella parella d'avis, asseguts en un banc d'un parc, en silenci però agafats de la mà, que han passat moltes experiències junts, es coneixen l'un a l'altre fins als seus íntims secrets, i han aguantat una pila d'anys junts...
Amor és saber estimar sense necessitat de demostrar-ho a ningú, és sentir papallones "al principi" i voler viure al costat d'aquella persona "després". És mirar-se als ulls i saber transmetre qualsevol cosa, és gaudir d'un silenci sense sentir-te incòmode... És sentir que realment ella complementa el teu jo.
Gràcies als meus complements jo sóc qui sóc. Les persones que m'estimen m'ajuden a desenvolupar-me cada dia una mica més i a descriure'm a mi mateixa.
Una mirada ho diu tot.
3 comentarios:
Estic d'acord amb algunes coses, però no crec que hagis de esperar tant per dir que estimes a algú. Com bé dius, es pot estimar de diferents formes.
Però potser el millor de estimar és que (normalment) al mateix temps també et sents estimat, no creus?
Estimar, aquesta paraula fa pensar mooooolllllt. La veritat es que en moltes coses tens rao. Però que m'en dius del primer vertader amor. Aquest si que es important ja que el recordes tota la vida. La veritat es que ho puc asegurar jo també.
No has de ser pesimista en aquestes questions pensa en el present i les coses ja vindran.
f: Jordi
Doncs jo penso que a vegades, al mateix instant en què coneixes a una persona ja l'estimes. No us ha passat mai? :) Allò que dius: “- Ostres, és que és genial aquest tiu, me l'estimo tant...” I sí, te l'estimes, però com dius tu, Marteta, hi ha moltes maneres d'estimar, i si et refereixes a l'estimar d’estar enamorat llavors no que es pot dir en aquest cas que l’estimes... El que penso que els hi passa als avis als bancs (com tu molt be descrius) és una mena d'amor taaan familiar, taaaan des de sempre, que ja els hi seria molt difícil viure sense l'un i sense l'altre, perquè són masses les coses que han viscut junts. Bé, el que vull dir amb tot això és que sí, d'amor n'hi ha de milers de nivells i categories, però "estar enamorat" és únic i vertader.
:)
T'ESTIMO!
Publicar un comentario