Ànsia...

Sóc com la nena petita que mira per la finestra un dia de pluja esperant sortir a jugar.
Sóc com l'avi enclausurat que espera que la familia el vingui a veure.
Sóc com la flor assecada que ansia l'aigua de vida.
Sóc com l'oreneta que vol emigrar a un altre país però encara no fa prou calor.
Sóc com l'immigrant que reclama els seus papers per poder viure tranquil.

Necessito a grans trets l'arribada del moment que porto esperant des de fa molt de temps.

Vull retrobar el minut de felicitat que s'obté en aconseguir alguna cosa que portes desitjant molt de temps.

Tots els sentiments que recullen la nena petita, l'avi enclausurat, la flor assecada, la oreneta emigrant i el mateix immigrant són de llibertat.
Una llibertat que els obre les portres per ser feliços, no volen grans coses, no es mereixen grans virtuts...
Vull notar que aquest moment que esperen amb impaciència arribarà... Valdrà la pena haver retingut tristesa...
Moltes coses esperem, i algun dia es veuran realitzades.
Només cal tenir paciència i bon humor.

[...]

Avui m'han dit que no tinc sentit de l'humor, jo he contestat que no em coneix qui digui això.
Que sigui negativa, no vol dir que no tingui habilitats per sortir-me'n de les circumstàncies negatives d'una manera divertida.

Recordo un dia, arribavem tard a l'aeroport, i era per culpa meva, semblava que hi havia estona de caravanna, i em van dir: Ho veus, per culpa teva mira què ens ha passat per sortir tard de casa...
Jo vaig contestar: Bé, així segur que un radar no ens fa cap fotu...



Bona nit!



Per cert, mai no aprofito la ocasió per esmentar una certa persona que aquests dies està jugant descaradament amb el meu cor.

Aprofito ara per dir-li que l'estimo.