High

Per fi sembla que tot va tornant a la normalitat, i començo a sentir-me com sempre. Així doncs suposo que sentir-nos com sempre ens fa sentir segurs.

Avui he dormit poques hores, però tinc ganes d’estar desperta només per seguir veient la claredat que m’aporta una matí lluminós a Barcelona.
No sé què faria sense anar-hi. Per mi, és el millor regal de la setmana; tres hores per construir nous horitzons i examinar les meves capacitats. Tres hores per oblidar-me completament del món exterior, tot es concentra en l’energia d’un escenari, convertir-te en algú que sempre hauries volgut ser...

*En un sol dia, pots sentir-te la persona més insignificant del món, en un de sol, pots sentir-te tan malament que pot semblar que ni cent anys podrien suavitzar el dolor.

*En un sol dia, pots sentir-te la persona més gran d’aquest món, en un de sol, pots sentir-te tan bé que pot semblar que ni cent anys podrien apagar la teva felicitat.

Sort que la vida ens dóna moments de tot; cal recordar que sense la tristesa, no sabriem reconeixer el valor de l'alegria. Passi el que passi és important seguir endavant, sense pors i amb ganes d’equivocar-te de nou per sentir que ets perfectament capaç de saltar tots el murs que s’aixequin davant teu.

La Júlia sap molt bé el que vull dir, ella ha vist millor que ningú de quins errors parlo, i li dono les gràcies per voler saltar el mur amb mi. Tots a la fi, necessitem saltar agafats de la mà d’algú, i aquesta mà per mí és la seva, la de la Júlia.


Porto molts dies intentant escriure alguna cosa al blog, però les paraules se’m escapaven de les mans, apareixien de forma desordenada i sense coherència. Però crec que torno a recuperar una miqueta una de les meves aficions preferides.

Es-tic con-ten-ta.

When youre close to tears remember
Some day itll all be over
One day were gonna get so high
And though its darker than december
Whats ahead is a different colour
One day were gonna get so high

And at
The end of the day
Well remember the days
We were close to the edge
And well wonder how we made it through
And at
The end of the day
Well remember the way
We stayed so close to till the end
Well remember it was me and you

cause we are gonna be forever you and me
You'll always keep me flying high in the sky of love

Don't you think its time you started
Doing what we always wanted
One day were gonna get so high
cause even the impossible is easy
When we got each other
One day were gonna get so high

And at
The end of the day
We'll remember the days
We were close to the edge
And well wonder how we made it through
And at
The end of the day
We'll remember the way
We stayed so close to till the end
We'll remember it was me and you

cause we are gonna be forever you and me
You will always keep me flying high in the sky of love

High, high, high, high...

Un bon consell... :)

"Culpable de"

Faltó tiempo de culpar,
volaron las palabras
como liebres de nube,
como gotas de asfalto.

Faltaron responsables que buscar,
Carecen de nombre o de alma;
espíritus vagabundos en silencio,
Claveles secados por los vientos,
llevan astillas en los rojos pétalos.

Busqué dulces campiñas
para sustituir amargas zarzas,
Crucé extensos valles
para vivir en tierras vedadas.
Ahora he olvidado cómo volver,
Ahora he recordado cómo
el negro desierto que soñé
se proyectaba vagamente
en lo más profundo de mi ser.

No hubo testigos,
no hubo nadie,
incluso nadie a quién culpar.

Por los culpables*
y yo, la primera.