Entrebancs

Hi ha vegades que m'encantaria:

Estripar un llibre d'institut exactament pel mig i tirar-lo al cap del professor/professora de la meravellosa assignatura que impartís.

Cantar extremadament fort en un biblioteca

Assetjar una botiga de xuxes

Comprar tanta roba que no m'hi capigués a l'habitació

Cridar i riure com una boja al mig d'una estúpida cerimonia religiosa

Ser invisible i baixar-li els pantalons a algú que em toques la pera...

Poder tornar a reviure certs moments màgics

Ser capaç de dir exactament el que pensi sense tenir en compte el que diran els altres

Esborrar coses del passat que encara fan una mica de nosa al present

Escoltar una cançó mil cops i que sempre fos com la primera vegada

i això amb trenta mil coses més com ara una pel·licula, un petó, un viatge, una obra de teatre...
No hi ha res com descobrir la dolça escència d'una novetat.


Necesito un excés de vacances triple amb doble de formatge siusplau...

And you can't fight the tears that ain't coming
Or the moment of truth in your lies
When everything seems like the movies
Yeah you bleed just to know your alive

Sí, la verdad es que sí...

Cuando falta imaginación hay que improvisar... De echo siempre estamos improvisando, usando la fantástica cita de la película Amélie: la vida es como una obra de teatro que nunca se estrenará...

Parece que estos días estoy teniendo un pequeño problema con el guión, algo no acaba de encajar, tengo que borrar cosas y cambiarlas, temo que voy a darle un giro a mi obra.
No eres tan débil como crees, y te atreves a trastornar un poco la historia, entonces, puede que no salga bien, todo acto tiene sus consecuencias, y bien sabes que tus actos las tendrán...

Quisiera ser lo que esperan de mí, pero no siempre puede ser, pues no he elegido vivir esta vida, la vivo y a través de mis emociones me guío por el agitado camino.


Sí, la verdad es que sí pero me cuesta decirlo.

*Duna*

Avui vull dedicar el meu blogspot a la meva estimada Duna! Perquè m'ha fet un regal que quasi em va fer plorar... però com que estavem a l'institut i el lloc no inspira gaire emoció...

Ja pensava que em tenies oblidada, però no no, un altre vegada em demostres que m'estimes, i jo també t'estimo moltissim. Ostres, tants estius vivint moments increibles i inoblidables com no puc estimar-te si amb tu he descobert tantes coses...

Passa i passa el temps i nosaltres seguim juntes des del primer dia, i mira que hi ha hagut temporades que pensava que ja no tornaria a ser com abans o que fins i tot deixariem de parlar-nos! però sempre donava el pas una o l'altra per recoinciliar-nos, perquè ens en hem adonat que som molt diferents però que ens necessitem mutuament!

Ets la noia amb qui m'he barallat més, jajaja, ha estat tot un mèrit molts cops haver-nos perdonat, però també he rigut molt i molt amb tu i aquests gests de confiança que tenim, són unics i només nostres!


Ets original, divertida, compulsiva, sincera, amable, comprensiva, generosa, feliç, riallera, i els teus ulls sempre em parlen abans que la teva boca...


T'estimo molt Duna...!

Un peto molt fort reina :)

Dancing cheek to cheek...

"¿Y qué recomienda para fortalecer el afecto?

Bailar, aunque la pareja sea apenas aceptable..."

[Sigue bailando hasta que te duelan los pies, hasta que el pelo apeste a demasiado humo, hasta que tu maquillaje se deteriore, hasta que tu vestido se arrugue, baila hasta que se acabe la música...]

¿Has visto algo más bello, más hermoso?

Reina per un dia

Avui dia 5 de gener em sento com el dia 5 de novembre, però més estressada i a sobre refredada i tossint!!... La veritat és que ja no espero impacient la nit de reis perquè 1. ja sé què em regalen 2. Obrim els regals a la nit 3. Ja no fa tanta il·lusió com quan ets petit...

Sí creieu-me que la tenia eh la il·lusió, no és que sigui una infeliç però sencillament ha anat perdent la seva gràcia, i el motiu com sempre és que créixes... Fixeu-vos que els nens són els únics que esperen i viuen amb unes ganes increibles aquesta "màgica" nit. Però no els hi retrec pas, sinó al contrari que ho aprofitin al màxim ara que poden.


En un impuls del moment avui he decidit que donaré el millor de mi a cada persona i cada ésser, i aprofitaré cada situació. On he arribat a aquesta petita conclusió? treballant a la perruqueria... i llavors diuen que treballar no inspira el ser interior! :) I m'ha fet gracia una cosa que m'ha dit una clienta mentre li rentava el cap, m'ha dit que li agradava molt com ho feia. Jo alagada li he donat les gràcies i li he dit, doncs també m'agrada que m'ho diguis perquè llavors sembla que fins i tot ho vols fer millor. Llavors ella m'ha dit, es que sempre diem el que no ens agrada i ens queixem pel que no ens sembla bé, en canvi a vegades no solem agraïr les coses que ja estan bé...

Això realment m'ha omplert molt, i és totalment cert. Estem acostumats a obrir molts cops la boca per queixar-nos o dir el que no ens sembla bé. Hauríem de saber dir també les coses que ens agraden i recolzar-les perquè es segueixin fent tan bé. Sinó passa el que passa, que si no elogiem prou una cosa, es va deteriorant fins que potser es perd.

Agafeu el consell siusplau, si tothom ho fes, segur que aniriem a millor!



I bé.. per últim dir que ha estat una tarda de reines, sou les meves estrelletes al firmament nenes :) sempre em feu treure la Marta més esbojarrada, i això em passa quan estic molt contenta!

Començant l'any...

Quasibé s'ha acabat el Nadal. No sé si entristir-me o alegrar-me'n. Quan s'acabi definitivament tornarem a la boja rutina dels estudis "sin" parar...
Cada día s'acostarà més l'apocalipsis (ve a ser la selectivitat)

Punt i apart:

Jo començo l'any al llit... amb mal de tot, seria com una espècie de jet lag, es clar que no he fet cap viatge... però com si l'hagués fet, ja que no han estat pas unes vacances del tot tranquil·les, he patit nervis i stress i gran culpa la tenen els pastorets... Però en part m'agrada mantenir-me atrafegada, fent tota aquesta pila d'activitats em sento viva i activa!
Així doncs tot té dues cares... com sempre...!

El passat dia 29 vaig fer 17 anys, volia actualitzar el dia del meu aniversari però no sé ben bé com va anar la cosa, ni per quin motiu en concret que al final no vaig publicar res. Així doncs us deuria un escrit d'aniversari, les típiques paraules de que m'he fet gran bla bla bla... però donades les circumstàncies, i que ha passat el dia, ara no tindria sentit cap mena d'escrit sobre tal esdeveniment.

Afegir una cosa, he començat a veure Perdidos, i en dos dies m'he polit 8 capítols... si és que no hi ha res com una manteta i una bona sèrie... :P
Sé que hauria de fer treball de recerca com una boja, però quan una està malaltona el cos li demana repòs... i per un parell de dies espero que no em caigui el cel al cap!

No us faig cap petó per què encara us encomanaria el refredat... ;)

Tant la pel·lícula com la cançó m'encanten, així que aprofito la ocasió per dedicar aquesta cançó dels nickelback a algú que esta una mica lluny però que demà tot just tornarà...